Un ahir per un demà amb un avui...

M’agradaria aprofitar aquesta data tan matemàticament exacta dels 40 anys de funcionament del nostre centre per a proposar unes reflexions sobre els canvis que ha experimentat l’educació en aquest període. D’aquesta manera, inspirats pel lema triat per a la commemoració, “Un ahir per un demà” podem tractar de mantenir i millorar , en la mesura de les nostres possibilitats, allò que la perspectiva del temps transcorregut hagi decantat del costat positiu i reduir o canviar de tendència en el que hagi resultat contraproduent.

Crec que totes les aportacions s’han de tenir en compte, tant les d’alumnes com les d’ex-alumnes, les dels pares i les dels pares dels ex-alumnes (i ara fins i tot, avis!), les dels profes actuals i les dels ex-profes, així com la de qualsevol persona que hagi tingut a veure de manera directa o indirecta amb l'educació secundària al nostre poble durant aquest quaranta anys: és a dir totes i tots!

Per la meva part voldria trencar el gel dient que, des del meu punt de vista, l’educació generalitzada fins el 16 anys ha estat un gran avenç produït aproximadament a la meitat del període al que ens referim. I dic això sabent que moltes persones es queixen de la “baixada de nivell acadèmic” que atribueixen a aquest canvi fonamental. Penso que, per mesurar les coses correctament, s’hauria de tenir en compte no només els que eren a les aules en una determinada època sinó tots els de la mateixa edat, igual que per mesurar la renda per càpita no es té en compte només els més rics sinó tots els habitants del país. D’aquesta manera resulta evident la millora.

En aquest sentit no oblidem que, precisament al 1968, l’any que s’inaugurava el nostre centre, es desenvolupava a França un moviment de rebel·lia estudiantil per democratitzar l’educació que acabaria per estendre’s per tota Europa. Penso que no seria descabalat afirmar que la seva influència estava ben present a la Llei d’educació que consagrava el canvi esmentat.

Altres reformes introduïdes per aquesta llei han de rebre també valoracions molt mesurades. Per exemple alguns l’atribueixen la manca d’autoritat dels professors mentre que altres responsabilitzen d’aquesta a la falta de suport social i pressupostari.

Com podeu veure 40 anys molt moguts...com seran els propers?.

Depèn de tots.

Un ahir per un demà, però amb un avui per reflexionar i actuar en conseqüència.

El pas per l'IES

Foto durant el viatge a Paris organitzat pels alumnes de Francès

És un plaer per a mi poder escriure quatre línies al bloc de l'IES Manuel Sales i Ferré, la que va ser casa meva durant sis anys, ni més ni menys.

Sis anys, que ara vistos des d'una certa distància en el temps, t'ajuden a reflexionar sobre la importància d'aquells temps. Aparentment res d'especial pot passar, simplement una fase de la teva vida, d'estudi, però que sense ser-ne conscients en aquell moment, és una fase de la vida decisòria per al futur.

Temps de canvis, adolescència, buscar un lloc en el món (bé això perdura tota la vida en alguns casos), fer-te respectar, passar de ser un xiquet a tenir responsabilitats, per finalment, emprendre la última etapa de l'institut, encarregada de projectar-te a l'exterior.

Però bé, el pas per l'IES és molt més que filosofia barata de la que he escrit fins ara, és simplement, un record, agradable, potser amb algun toc amarg de coses que passen, però en general un temps dels que no s'esborren mai de la memòria.

És curiós per què poc desprès de rebre la invitació per escriure al bloc, vaig participar en una jornada amb alumnes de la universitat on vaig cursar turisme, al final hi va haver preguntes sobre el meu pas per l'institut, basicament quines assignatures m'interessaven, quines no, i tot, per saber que calia fer per trobar un lloc idoni en el món laboral.

Jo, sóc un complet negat per a les matemàtiques, ni el professor Carlos Verge, va poder-me fer entrar al cap moltes de les formules, en canvi, anys més tard treballava envoltat de números, estadístiques, etc en una cadena hotelera. Tampoc m'agradava el llatí i la cultura clàssica, i ara sóc un declarat “fan” del món grec i romà.

Una de les poques coses que si que tenia clares a l'IES era la meua passió per la política i pel país, i de fet, és una de les poques coses, de les que tenia programades, que he acabat fent.

Les assignatures que més m'agradaven? Geografia, en Paco León, que va passar d'impartir les nostres classes de gimnàstica al col·legi a fer-nos a ser uns dels nostres professors de l'IES. També recordo les classes de català d'Àngela Buj, una persona constant i insistent, que al pas dels anys acabes reconeixent tot el seu talent.

I com no les classes de francès en Remei, combinades amb el teatre que vam muntar per anar al viatge de Paris, amb Joan, un valencià, professor de música que em va suspendre un trimestre, per parlar massa a classe. Desprès les classes de Francesca, una eterna aliada dels alumnes, amb algun que altre episodi graciós durant els sopars de classe amb “profes” inclosos.
Ferran i tota la seva història, la directora i les pràctiques al laboratori. I com no, el professor Córdoba, que em recordava el dolent que era dibuixant (ho continuo sent). Fran el de gimnàstica, corrent al darrere nostre pels passadissos de l'hotel de rialp, a l'esquiada de 4rt d'ESO. Ricard Escandell i els seus exàmens de tres hores, i un llarg etcètera de gent i més gent que ha passat per allí.

De tots els que he anomenat, segurament en coneixereu ben pocs, però d'alguns encara en guardo el contacte, d'altres ens hem retrobat en altres “batalles”, i d'altres segurament no en tornaré a saber res.

Però ara, quan entro a l'institut, encara em sento com a casa, i no és tan sols pels elogis i abraçades que rebo de Cinta la del bar, sinó per què sento que allí hi ha un petit gra d'arena que el vaig ficar jo, i els meus companys i companyes, i això ha fet possible celebrar aquest aniversari de l'IES, i això és el que permetrà poder-ne celebrar molts més.

Salut a tots els lectors i lectores, i si no ens tornem a veure en breu... Bon Nadal a tothom.

Sobrevivir a las clases de informática!

Hace unas semanas, en la asignatura de C2(explotacion de sistemas informáticos) nos trajeron unos ordenadores algo antiguos, los utilizamos para abrirlos y conocer los componentes internos de los ordenadores.

El dia que nos tocó sustituir la fuente de alimentación por otra, hubo un altercado, nuestro compañero Miquel y yo (Fernando), nos disponiamos a reemplazar esta, no nos dimos cuenta de que alguien nos cambio la pestañita que cambia el voltaje de la fuente, poniendola a 130V, cuando el voltaje estandard entra a 220V.

Al enchufarla a la corriente, exploto! :O

Foto de como quedo:




Delegado de la clase de primero del ciclo formativo ESI.
Saludos ^^

BENVINGUTS

Durant el curs 2008/09 tenim el goig i la satisfacció de commemorar el 40è aniversari de l'IES Manuel Sales i Ferré d'Ulldecona. El nostre centre obria les seves portes un 18 d'octubre de l'any 1968. Des d'aleshores són moltes les persones que, ja sigui des del rol d'alumne, des del de professorat, des del govern municipal i de les associacions de pares i mares, o des del de personal administratiu i de serveis, han esmerçat temps, esforç, coratge i ambició per tal que ara en puguem festejar aquesta efemèride.

Amb aquest bloc invitem tothom a aportar aquelles històries, vivències i imatges que, com si fora un puzle de la memòria, acabin configurant la crònica real, i al mateix temps sentimental, de la vida del nostre centre.

Us animem a participar. Escriviu directament les vostres anècdotes o històries particulars als apartats que segueixen. Envieu-nos fotos antigues per correu electrònic i les posarem. I gràcies per endavant a tothom.


Ricard Reverter
Secretari.