miércoles, 11 de marzo de 2009

L'IES Manuel Sales i Ferré bufa les 40 espelmes

I així, tal com diu el títol, hauria de començar una de les notícies que hauria de sortir a tots els diaris de Catalunya, però com som la perifèria, què hi farem?!

Continuant el meu camí com a estudiant de la vida, mentre estic escrivint aquesta entrada des de Barcelona on estudio, sé que el meu institut creix, canvia, es transforma, es multiplica i es dividieix cap a x, es ciutadanitza, canvia de nom segons la llengua (lycée, high school o instituto), es personifica i s'hiperbolitza, s'autoanalitza sintàcticament, es literalitza amb els seus educadors i estudiants, es fotosintetiza, es converteix en una mena de món de les idees, es declina institutus, instituti; .......... i es localitza al municipi d'Ulldecona. I ja que mentre estaveu llegint haureu pensat (que tio més pesat), ara vos toca menjar-vos tot allò que m'ha tocat a mi menjar-me durant 6 anys. I encara he estat bondadós eh? Però ja veieu que el resultat és positiu, alguna cosa si que he après!

Aprofitant que ens estem aproximant cap a Pasqua he decidit penjar aquesta foto de la Mona. I alguns direu, i què pinta la mona aquí? Pos més que res, perquè la mona estava a l'institut, les taules són de l'IES, el ganivet és del bar de Cinta i la mona va estar feta en tot l'amor d'una professora de català cap als alumnes. Per a tots aquells que no coneguen l'IES, ja veuen que no només és un lloc d'ensenyament, no és un edifici sec i rutinari, és molt més que això.

Aprofitant la mona, que per cert fa molt bona pinta i no puc dixar de mirar-la, i sobretot de recordar-la (era de xocolate, del negre d'aquell que es rosega i està tan bo) vaig a fer una comparació. L'institut és com una panaderia!!!!!

I direu, què diu este grillat ara?

Pos sí, nem a fer una miqueta de filosofia per a que cert professor almenys veigue que vam aprendre.

Imagineu que una colla d'autobusos de iaios de l'INCERSO van a fer una visita guiada a la panaderia "l'Institut". Surt la jefa, Pilar a saludar-los i a iniciar el recorregut. En primer lloc tenim l'estructura que és el forn de pà. Però clar, necessitem la matèria prima, sinó quin rendiment hi traurem? Doncs la matèria prima ve del camp, és a dir l'escola. Arriba la farina i l'aigua i es distribueix en diferents estances per tal que el panader, és a dir el professor, els treballe i per tal elabore "la massa", els estudiants. El que a una panaderia es treballa durant unes hores, a l'institut el procés dura uns 4 anys. Un cop es té feta la massa s'acaba un procés, LA ESO. Ara s'haurà de treballar el que tenim per tal que en surten diferents productes.

Com no sé exactament els altres procediments, nem a centrar-nos amb el que he fet jo, que és el que puc explicar millor. El panader prepara la massa i comença un altre procés, el batxillerat, que consisteix en emmotllar-lo per tal de fer-ne diferents productes. O pastissos, o pà, o aurelles de burro, tortelles. A n'això li correspondrien els diferents batxillerats. I un cop tot preparat s'ha de posar al forn. Tota la matèria prima ja elaborada ha de passar la prova aquella tan temuda que se diu "LO FORN DE PA" o com natros ho anomenem SELECTIVITAT (música de psicosis de fons). Després d'uns dies de patir, el panader trau tot el que ha elaborat i ho posa a l'aparador. Llavors arriben els clients per comprar, i cadascú tria el que més li convé. Això és el moment de les UNIVERSITATS amb les seues notes de tall. I sempre arriba aquella iaia que diu: "aiii, esta està massa cuita, posa-me'n una atra". Sí sí, són molt meticulosos i se fixen més en l'aparença exterior que en la interior. I així el producte queda despatxat cap a diferents llocs.


I després de tot este rollo, només dir que la panaderia "l'Institut" és molt bona i de les millors, al meu entendre. Així que els que pugueu, aprofiteu-ho que encara teniu temps.

I continuant amb la temàtica dels 40 anys, val a dir que ha estat una època inoblidable. He conegut als meus amics, a part de moltíssima gent, he crescut, me n'he ris, he plorat, he cantat (mooolt), ens hem inventat mil-i-una coses per tal de fer l'estança més divertida, he conegut moltissima gent, ens han expulsat algunes vegades de classe, ens han pegat la bronca, ens han dit que el pantano era de la Sénia tot i que jo no ho tinc tan clar, hem fet moltíssimes excursions... però el que més he après és a ser un batxiller o xafarder. Que diuen que és bo.

En fi, que ja ho sabeu que sempre que puc vos vinc a visitar, perquè si alguna cosa no he fet ha estat oblidar-vos. I per molts anys més que vindré i recordarem velles, PERDÓ, BELLES, en b alta històries i anècdotes.

Gràcies per ajudar-me i ensenyar-me a crèixer.

Felicitats pels 40 anys, i ja de passo felicito els 3.000 que vindran que no crec que els pugue felicitar per a quan toque.

Toni Manel