El pas per l'IES

Foto durant el viatge a Paris organitzat pels alumnes de Francès

És un plaer per a mi poder escriure quatre línies al bloc de l'IES Manuel Sales i Ferré, la que va ser casa meva durant sis anys, ni més ni menys.

Sis anys, que ara vistos des d'una certa distància en el temps, t'ajuden a reflexionar sobre la importància d'aquells temps. Aparentment res d'especial pot passar, simplement una fase de la teva vida, d'estudi, però que sense ser-ne conscients en aquell moment, és una fase de la vida decisòria per al futur.

Temps de canvis, adolescència, buscar un lloc en el món (bé això perdura tota la vida en alguns casos), fer-te respectar, passar de ser un xiquet a tenir responsabilitats, per finalment, emprendre la última etapa de l'institut, encarregada de projectar-te a l'exterior.

Però bé, el pas per l'IES és molt més que filosofia barata de la que he escrit fins ara, és simplement, un record, agradable, potser amb algun toc amarg de coses que passen, però en general un temps dels que no s'esborren mai de la memòria.

És curiós per què poc desprès de rebre la invitació per escriure al bloc, vaig participar en una jornada amb alumnes de la universitat on vaig cursar turisme, al final hi va haver preguntes sobre el meu pas per l'institut, basicament quines assignatures m'interessaven, quines no, i tot, per saber que calia fer per trobar un lloc idoni en el món laboral.

Jo, sóc un complet negat per a les matemàtiques, ni el professor Carlos Verge, va poder-me fer entrar al cap moltes de les formules, en canvi, anys més tard treballava envoltat de números, estadístiques, etc en una cadena hotelera. Tampoc m'agradava el llatí i la cultura clàssica, i ara sóc un declarat “fan” del món grec i romà.

Una de les poques coses que si que tenia clares a l'IES era la meua passió per la política i pel país, i de fet, és una de les poques coses, de les que tenia programades, que he acabat fent.

Les assignatures que més m'agradaven? Geografia, en Paco León, que va passar d'impartir les nostres classes de gimnàstica al col·legi a fer-nos a ser uns dels nostres professors de l'IES. També recordo les classes de català d'Àngela Buj, una persona constant i insistent, que al pas dels anys acabes reconeixent tot el seu talent.

I com no les classes de francès en Remei, combinades amb el teatre que vam muntar per anar al viatge de Paris, amb Joan, un valencià, professor de música que em va suspendre un trimestre, per parlar massa a classe. Desprès les classes de Francesca, una eterna aliada dels alumnes, amb algun que altre episodi graciós durant els sopars de classe amb “profes” inclosos.
Ferran i tota la seva història, la directora i les pràctiques al laboratori. I com no, el professor Córdoba, que em recordava el dolent que era dibuixant (ho continuo sent). Fran el de gimnàstica, corrent al darrere nostre pels passadissos de l'hotel de rialp, a l'esquiada de 4rt d'ESO. Ricard Escandell i els seus exàmens de tres hores, i un llarg etcètera de gent i més gent que ha passat per allí.

De tots els que he anomenat, segurament en coneixereu ben pocs, però d'alguns encara en guardo el contacte, d'altres ens hem retrobat en altres “batalles”, i d'altres segurament no en tornaré a saber res.

Però ara, quan entro a l'institut, encara em sento com a casa, i no és tan sols pels elogis i abraçades que rebo de Cinta la del bar, sinó per què sento que allí hi ha un petit gra d'arena que el vaig ficar jo, i els meus companys i companyes, i això ha fet possible celebrar aquest aniversari de l'IES, i això és el que permetrà poder-ne celebrar molts més.

Salut a tots els lectors i lectores, i si no ens tornem a veure en breu... Bon Nadal a tothom.